Letra de Lluna - Lluis Llach

I la lluna, que passava
entre un n�vol i el xiprer,
una ll�grima vessava al mar ser�.

Quan l'infant que la mirava,
somniant-la un fanalet,
va sentir el murmuri p�l lid
d'un lament:

"La pobresa... mai...
la pobresa... mai!"

"En el meu vogar celeste
m'ha obsedit el seu atzur
i mestrejo la penombra per als seus ulls,

que la llum no els escarneixi
amb llur propi desesper
https://www.coveralia.com/letras/lluna-lluis-llach.php
precisant perfils al fred, la fam,...

La pobresa... la vergonya..."

"Ser� c�mplice en l'angoixa,
confident d'anhels nocturs
i confort dels seus rancors en la quietud.

Ser� al� per a la revolta,
ser� empar dels seus recels
i mirall del seu despit per l'univers,

la pobresa... mai!"

I la lluna, que passava
entre els segles i els teus ulls,
una ll�grima vessava per...