Letra de Hist�ries D'atlantis - Pau Riba
Letra de canci�n de Hist�ries D'atlantis de Pau Riba lyrics
Entre els boscos de l'Atl�ntida
soterrats sota la m�
diuen que hi corren moltes llegendes
tantes, com tantes llegendes hi ha.
I si de llegendes n'hi ha tantes
sent�ncies, tant�ssimes n'hi haur�
i d'entre tots les sent�ncies
us en contar� unes quantes
que s�n les que jo he triat
Que l'orquestra �s com el foc (que crema)
que l'orquestra �s com el foc (que mata)
i el sentiment �s llenya:
no l'enc�n qui no va al bosc (la crema)
no l'enc�n qui no va al bosc (la nata)
ni �s l'artista qui no crema.
La m�sica �s la foguera
que ens d�na llum i escalfor
i atrau a la primavera, ai ai ai
i atrau a la primavera
El coll �s el cr�ter d'un volc�
https://www.coveralia.com/letras/histories-d-atlantis-pau-riba.php
d'on erupt� la testa
la boca �s l'orifici en l'erupci�
per on el cor
plany el seu cant fer�stec.
Que l'orquestra �s com el foc (que crema)
que l'orquestra �s com el foc (que mata)
i el sentiment �s llenya:
no l'enc�n qui no va al bosc (la crema)
no l'enc�n qui no va al bosc (la nata)
ni �s l'artista qui no crema.
El nas �s el tronc de l'arbre del cervell
del qual flor� la pensa
-ses fulles s�n llibretes
sos fruits s�n poms de lletres-
els ulls s�n el mirall del cosmos
resplendent
gr�cies al qual se sap que el part
-fendint entre les parts
part de dintre i part de fora- assassina la tenebra.
soterrats sota la m�
diuen que hi corren moltes llegendes
tantes, com tantes llegendes hi ha.
I si de llegendes n'hi ha tantes
sent�ncies, tant�ssimes n'hi haur�
i d'entre tots les sent�ncies
us en contar� unes quantes
que s�n les que jo he triat
Que l'orquestra �s com el foc (que crema)
que l'orquestra �s com el foc (que mata)
i el sentiment �s llenya:
no l'enc�n qui no va al bosc (la crema)
no l'enc�n qui no va al bosc (la nata)
ni �s l'artista qui no crema.
La m�sica �s la foguera
que ens d�na llum i escalfor
i atrau a la primavera, ai ai ai
i atrau a la primavera
El coll �s el cr�ter d'un volc�
https://www.coveralia.com/letras/histories-d-atlantis-pau-riba.php
d'on erupt� la testa
la boca �s l'orifici en l'erupci�
per on el cor
plany el seu cant fer�stec.
Que l'orquestra �s com el foc (que crema)
que l'orquestra �s com el foc (que mata)
i el sentiment �s llenya:
no l'enc�n qui no va al bosc (la crema)
no l'enc�n qui no va al bosc (la nata)
ni �s l'artista qui no crema.
El nas �s el tronc de l'arbre del cervell
del qual flor� la pensa
-ses fulles s�n llibretes
sos fruits s�n poms de lletres-
els ulls s�n el mirall del cosmos
resplendent
gr�cies al qual se sap que el part
-fendint entre les parts
part de dintre i part de fora- assassina la tenebra.